Hi ha tres mètodes de fabricació:
- Centrífug, mandrí fix i mandrí continu.
Prefabricados Delta ha triat l'últim dels anteriors sistemes per considerar-lo el més adequat quan es tracta de conduccions enterrades per a aigua i pressions mitjanes (fins a 25 bar).
Els avantatges que presenta respecte del sistema centrífug són:
- Permet tota la gamma de rigideses des de SN 2.500 fins a 10.000 N/m2
- Millor comportament davant de pressió interior i davant càrregues ovalitzants per tractar-se d'enrotllament continu. Permet fabricar tubs de longitud superior (fins a 12 metres)
En comparació amb el sistema de mandrí fix:
- El sistema continu és molt semblant al de mandrí fix.
- És més adequat per a conduccions d'aigua perquè permet la fabricació seriada d'un mateix diàmetre de manera més automatitzada.
- Permet fabricar tubs de qualsevol longitud gràcies al sistema d'endoll (maneguins).
Sistema de mandrí continu.
El sistema consisteix a enrotllar fils de fibra de vidre continus (rovings) sobre un mandrí alhora que s'hi afegeixen els diferents components.
En primer lloc es realitza la capa interior composta per dues subcapes, una feta amb chopped i resina i una altra fabricada amb chopped, roving i resina que solen tenir un gruix determinat.
A continuació es passa a la capa estructural que al seu torn es compon de tres subcapes; la interna i externa, generalment fabricades amb chopped, roving i resina, fan un sandvitx amb la subcapa intermèdia que està fabricada amb càrrega mineral, chopped, roving i resina. La composició de cada subcapa és normalment igual en percentatge de matèries primeres i el seu gruix depèn dels requeriments de pressió que ha de suportar el tub per a les subcapes interior i exterior, mentre que per a la subcapa intermèdia (interna del sandvitx), que és la que en definitiva va a fixar el gruix de la canonada, depèn de la rigidesa que es vulgui obtenir al tub.
Finalment, s'hi aplica la capa exterior que sol emprar resina tipus gel coat.
Sobre el mateix mandrí s'aplica calor mitjançant un sistema d'infrarojos que aconsegueix que el material assoleixi la consistència necessària per a la seva evacuació.
Una vegada que la canonada està fora del mandrí es recolza sobre suports mòbils i es talla a la longitud desitjada (normalment 12 metres). La unió entre tubs es fa mitjançant maneguins.
La capacitat de producció depèn lògicament del diàmetre. Com a exemple per a una canonada de diàmetre 1.000 mm, de pressió nominal 10 atm i rigidesa 5.000 N/m2 es produeixen més de 400 metres diaris.
